Marcapassos i desfibril·lador

Podem resoldre els problemes del ritme cardíac

 

Un marcapàs és un dispositiu electrònic dissenyat per produir impulsos elèctrics amb l’objectiu d’estimular el cor quan falla el ritme cardíac normal. Consta d’un generador d’impulsos elèctrics (el MCP propiament anomenat) i de un o més cables que porten aquest impuls fins a les cavitats cardíaques (cables o electrocatéter). Els MCP actuals són d’un tamany molt petit.

Podem resoldre els problemes del ritme cardíac

 

Un marcapàs és un dispositiu electrònic dissenyat per produir impulsos elèctrics amb l’objectiu d’estimular el cor quan falla el ritme cardíac normal. Consta d’un generador d’impulsos elèctrics (el MCP propiament anomenat) i de un o més cables que porten aquest impuls fins a les cavitats cardíaques (cables o electrocatéter). Els MCP actuals són d’un tamany molt petit.

Com funciona un marcapàs?

Intercanviant informació amb el cor.

 

Enviant impulsos desde el generador al cor de manera que es pugui contraure amb una freqüència mínima establerta pel metge.

 

Rebent informació desde el cor cap al generador perquè aquest darrer detecti (“senti”) si el cor batega per sí mateix per inhibir-se en aquest cas i no enviar estímuls (si el cor batega no és necessari que funcioni el marcapàs, estalviant bateria i allargant la vida mitja del sistema).

Com funciona un marcapàs?

Intercanviant informació amb el cor.

 

Enviant impulsos desde el generador al cor de manera que es pugui contraure amb una freqüència mínima establerta pel metge.

 

Rebent informació desde el cor cap al generador perquè aquest darrer detecti (“senti”) si el cor batega per sí mateix per inhibir-se en aquest cas i no enviar estímuls (si el cor batega no és necessari que funcioni el marcapàs, estalviant bateria i allargant la vida mitja del sistema).

Com s’implanta un marcapàs?

Amb anestèsia local, es realitza una petita incisió a la zona per sota de la clavícula esquerra i s’introdueix el cable (o cables) a través d’una vena fins arribar a l’interior del cor (aurícula dreta i/o ventricle dret). Si el pacient només necessita un electrode, aquest es col.loca a la cavitat (aurícula o ventricle dret) del cor que es pretengui estimular. Si necessita dos electrodes, es col.locaran tant a l’aurícula com al ventricle dret. Posteriorment, quan el cable estigui en el lloc adequat (es confirma mitjançant rajos X), es connecta al marcapàs i aquest queda allotjat a sota de la pell. El procediment finalitza cosint la incisió.

Com s’implanta un marcapàs?

Amb anestèsia local, es realitza una petita incisió a la zona per sota de la clavícula esquerra i s’introdueix el cable (o cables) a través d’una vena fins arribar a l’interior del cor (aurícula dreta i/o ventricle dret). Si el pacient només necessita un electrode, aquest es col.loca a la cavitat (aurícula o ventricle dret) del cor que es pretengui estimular. Si necessita dos electrodes, es col.locaran tant a l’aurícula com al ventricle dret. Posteriorment, quan el cable estigui en el lloc adequat (es confirma mitjançant rajos X), es connecta al marcapàs i aquest queda allotjat a sota de la pell. El procediment finalitza cosint la incisió.

Tipus de marcapassos

Monocameral:

Consta d’un generador i només un cable que estimula i detecta una única cavitat cardíaca, aurícula o ventricle (segons on es fixi el cable) a una freqüència determinada per la programació.

Bicameral:

En aquests tipus de marcapasos, el generador está unit a dos cables. Un està situat a l’aurícula dreta i l’altre, al ventricle dret. El marcapàs bicameral possibilita l’estimulació seqüencial de les dues càmares (aurícula i després ventricle) o bé la detecció auricular i ventricular en el cas de bloqueig aurículo-ventricular. També pot inhibir-se en els períodes en els que ambdues càmares bateguen normalment.

Tricameral o resincronitzador:

És un tipus especial de marcapàs que es caracteritza per tenir la possibilitat d’estimular l’aurícula i ambdós ventricles (dret i esquerre) de manera sincronitzada, permetent d’aquesta manera millorar el rendiment cardíac. Els resincronitzadors estan indicats en pacients que presenten insuficiència cardíaca de moderada a greu i trastorns de conducció. L’implant i control o seguiment posterior és igual que el que s’efectúa amb els marcapassos convencionals. La diferència principal està en el nombre de cables utilitzats que en aquest cas és de tres.

Desfibriladors implantables:

Aquest dispositiu, que també té la funció de marcapàs, té la capacitat de detectar el ritme del cor i aplicar una petita descàrrega elèctrica para tractar les arítmies cardíaques malignes (taquicàrdies ventriculars o fibrilació ventricular) que poden provocar mort sobtada. També, és capaç de registrar els patrons elèctrics del cor (freqüència cardíaca, data i hora) quan es produeix un batec cardíac anormal. Aquest registre queda emmagatzemat a la seva memòria perquè el cardiòleg pugui analitzar-lo amb un ordinador. Permet saber els esdeveniments cardíacs que s’han produït, encara que la persona no se n’hagi adonat. Ajuda a ajustar la medicación i conèixer millor les característiques de l’arítmia de la persona afectada.

Cirugía cardiaca sin transfusiones 3
Cirugía cardiaca sin transfusiones 3

Tipus de marcapassos

Monocameral:

Consta d’un generador i només un cable que estimula i detecta una única cavitat cardíaca, aurícula o ventricle (segons on es fixi el cable) a una freqüència determinada per la programació.

Bicameral:

En aquests tipus de marcapasos, el generador está unit a dos cables. Un està situat a l’aurícula dreta i l’altre, al ventricle dret. El marcapàs bicameral possibilita l’estimulació seqüencial de les dues càmares (aurícula i després ventricle) o bé la detecció auricular i ventricular en el cas de bloqueig aurículo-ventricular. També pot inhibir-se en els períodes en els que ambdues càmares bateguen normalment.

Tricameral o resincronitzador:

És un tipus especial de marcapàs que es caracteritza per tenir la possibilitat d’estimular l’aurícula i ambdós ventricles (dret i esquerre) de manera sincronitzada, permetent d’aquesta manera millorar el rendiment cardíac. Els resincronitzadors estan indicats en pacients que presenten insuficiència cardíaca de moderada a greu i trastorns de conducció. L’implant i control o seguiment posterior és igual que el que s’efectúa amb els marcapassos convencionals. La diferència principal està en el nombre de cables utilitzats que en aquest cas és de tres.

Desfibriladors implantables:

Aquest dispositiu, que també té la funció de marcapàs, té la capacitat de detectar el ritme del cor i aplicar una petita descàrrega elèctrica para tractar les arítmies cardíaques malignes (taquicàrdies ventriculars o fibrilació ventricular) que poden provocar mort sobtada. També, és capaç de registrar els patrons elèctrics del cor (freqüència cardíaca, data i hora) quan es produeix un batec cardíac anormal. Aquest registre queda emmagatzemat a la seva memòria perquè el cardiòleg pugui analitzar-lo amb un ordinador. Permet saber els esdeveniments cardíacs que s’han produït, encara que la persona no se n’hagi adonat. Ajuda a ajustar la medicación i conèixer millor les característiques de l’arítmia de la persona afectada.