Cirurgia de substitució de vàlvula aòrtica

Sustitución de válvula aórtica

Totes les possibilitats quirúrgiques al seu abast

 

La vàlvula aòrtica és una de les 4 válvules que té el cor. La vàlvula pot afectar-se per dos tipus de lesions: l’estenosi de la vàlvula que dificulta el buidat del cor, i la insuficiència o tancament defectuós que permet que la sang retrocedeixi al cor provocant una sobrecàrrega de volum. Actualment, la majoria de pacients que s’operen de la vàlvula aòrtica tenen com a causa una alteració congènita (vàlvula aòrtica bicúspide) o una degeneració senil de la vàlvula per l’envelliment.

 

Amb qualsevol vàlvula malalta pode fer dos tipus de cirurgia: la reparació ó reconstrucció de la pròpia vàlvula, o la substitució per una pròtesis valvular artificial.

Sustitución de válvula aórtica

Totes les possibilitats quirúrgiques al seu abast

 

La vàlvula aòrtica és una de les 4 válvules que té el cor. La vàlvula pot afectar-se per dos tipus de lesions: l’estenosi de la vàlvula que dificulta el buidat del cor, i la insuficiència o tancament defectuós que permet que la sang retrocedeixi al cor provocant una sobrecàrrega de volum. Actualment, la majoria de pacients que s’operen de la vàlvula aòrtica tenen com a causa una alteració congènita (vàlvula aòrtica bicúspide) o una degeneració senil de la vàlvula per l’envelliment.

 

Amb qualsevol vàlvula malalta pode fer dos tipus de cirurgia: la reparació ó reconstrucció de la pròpia vàlvula, o la substitució per una pròtesis valvular artificial.

Substitució de la vàlvula aòrtica

Quan hen de substituir la vàlvula malalta del pacient, tenim vàries possibilitats :

 

  • Pròtesis mecàniques: estan fabricades d’un material anomenat carbó pirolític (grafit purificat) que és dur com el diamant i molt poc trombogènic (baixa probabilitat de produir trombos o embòlies). Encara que, en principi, no es trenquen ni degeneren mai, el desaventatge és que és imprescindible prendre diariament, i de manera indefinida, anticoagulants orals (Sintrom).
  • Pròtesis biològiques: estan fetes de teixit animal o humà. No precisen prendre anticoagulants orals com el Sintrom, però el seu principal inconvenient és que degeneren amb el temps i tenen una durada limitada a 12-15 anys. Després d’aquest temps han de ser reemplaçades..Es recomanen en pacients que no poden o no volen prendre anticoagulants, en pacients d’edat avançada i en dones que volen tenir fills.
  • Altres substituts valvulars biològics: En aquest grup podem incloure els homoinjerts de cadàver criopreservats (vàlvules de donant humà) i l‘Operació de Ross, que utilitza la pròpia vàlvula pulmonar del pacient per substituir la vàlvula aòrtica malalta.

 

Actualment, veient el gran augment dels pacients de edat molt avançada i amb risc quirúrgic molt alt, s’han desenvolupat dues noves modalitats de pròtesis aòrtiques: les pròtesis aòrtiques sense sutura (“sutureless”) que permeten realitzar la intervenció molt més ràpid, amb menor agressió i mitjançant incisions reduïdes, i les pròtesis aòrtiques transcatéter que no precisen cirurgia i que poden implantar-se per via percutània (a través de l’artèria femoral de la cama).

 

Cada modalitat de tractament té els seus avantatges i desaventatges, i s’ha d’escollir la millor opció per cada pacient de forma individualitzada.

Sustitución de válvula aórtica 2
Sustitución de válvula aórtica 2

Substitució de la vàlvula aòrtica

Quan hen de substituir la vàlvula malalta del pacient, tenim vàries possibilitats :

 

  • Pròtesis mecàniques: estan fabricades d’un material anomenat carbó pirolític (grafit purificat) que és dur com el diamant i molt poc trombogènic (baixa probabilitat de produir trombos o embòlies). Encara que, en principi, no es trenquen ni degeneren mai, el desaventatge és que és imprescindible prendre diariament, i de manera indefinida, anticoagulants orals (Sintrom).
  • Pròtesis biològiques: estan fetes de teixit animal o humà. No precisen prendre anticoagulants orals com el Sintrom, però el seu principal inconvenient és que degeneren amb el temps i tenen una durada limitada a 12-15 anys. Després d’aquest temps han de ser reemplaçades..Es recomanen en pacients que no poden o no volen prendre anticoagulants, en pacients d’edat avançada i en dones que volen tenir fills.
  • Altres substituts valvulars biològics: En aquest grup podem incloure els homoinjerts de cadàver criopreservats (vàlvules de donant humà) i l‘Operació de Ross, que utilitza la pròpia vàlvula pulmonar del pacient per substituir la vàlvula aòrtica malalta.

 

Actualment, veient el gran augment dels pacients de edat molt avançada i amb risc quirúrgic molt alt, s’han desenvolupat dues noves modalitats de pròtesis aòrtiques: les pròtesis aòrtiques sense sutura (“sutureless”) que permeten realitzar la intervenció molt més ràpid, amb menor agressió i mitjançant incisions reduïdes, i les pròtesis aòrtiques transcatéter que no precisen cirurgia i que poden implantar-se per via percutània (a través de l’artèria femoral de la cama).

 

Cada modalitat de tractament té els seus avantatges i desaventatges, i s’ha d’escollir la millor opció per cada pacient de forma individualitzada.